Anàlisi · prioritat 1

Estudi d'una funció: asímptotes, monotonia i extrems

Sense dades Fes com a mínim dos apartats per tenir una estimació.

Reparteix de mitjana 0,71 punts dels 12,5 que ofereix cada examen (comptant les dues opcions de l'exercici 4).

Com es reconeix

Una funció racional o amb exponencials: «domini», «asímptotes», «intervals de creixement», «extrems relatius», «esbós de la gràfica».

Què valora l'avaluador

Els correctors de la PAU puntuen amb una pauta oficial: una guia que reparteix els punts de cada apartat en passos de 0,25. No n'hi ha prou amb el resultat final: cada pas ben plantejat i justificat suma, encara que el resultat surti malament. Això és el que sol sumar punts en aquest tipus de problema.

  • Mostrar els límits laterals per justificar una asímptota vertical.
  • Obtenir l'asímptota obliqua (per divisió o amb els límits).
  • Estudiar el signe de f′ per a la monotonia i classificar els extrems.

Errors típics

  • Afirmar una asímptota vertical sense els límits laterals.
  • Oblidar els punts fora del domini en estudiar el signe de f′.

Hàbits que donen punts

  • Fes una taula de signes de f′ incloent-hi els punts que no són al domini.

Problemes d'aquest tipus